Dado que hoxe estarei xa en Barcelona presentando de Mals de cap, vou aproveitar para reproducir en Cabrafanada dous poemas do meu libro Cidades, traducidos por Santiago Cucurella.
Quan ploro,
Ho faig sempre damunt dels mapes,
per a què plogui damunt les ciutats preferides.
Les ciutats dels mapes,
aquelles que es poden recórrer
amb el perfil perdut de la mirada,
i viatjar d’una a una altra en un segon,
abastar-les totes.
o viure a totes i a cap.
Són les ciutats dels mapes,
les urbs damunt les que sempre ploro
quan estic desonsolat.
Entre totes les ciutats més m’estimo
les que dormen damunt del mar
o aquelles que s’enlairen en la sorra
del desert.
Les primeres estan habitades
per sardines d’argent,
i les segones per
dàtils de llum.
Ningún comentario:
Non se permiten novos comentarios.